Pintem d'una forma diferent

Durant aquest tercer trimestre a l’aula dels dofins estem estudiant a Joan Miró, dic estem perquè hi ha moltes coses d’ell que jo no coneixia. Per tant, vaig decidir fer una activitat d’allò mes divertida per a ells i per a jo.

Per aconseguir-ho vaig cercar per internet diversos quadres de Joan Miró, ja que el que volia fer era que ells observessin el quadre i fessin el seu propi quadre. Una vegada que ja tenia el quadre decidit, vaig haver de decidir com fer-ho. Després de donar-li moltes de voltes hem va venir al cap fer-ho amb pistoles d’aigua plenes de pintura. Ja que el quadre tenia unes mans negres i per damunt tenia diversos esquitxos de pintura.

Ja sabia que això seria fer molta feina i brutor, ja que era molt més senzill fer-ho amb un raspall de dents, però vaig pensar que seria molt més divertit per a ells fer-ho tal i com havia pensat.

La primera posada en pràctica va ser una mica desastrós ja que no vàrem empaperar bé la paret i es va embrutat bastant, però això no va impedir acabar tota la feina d’aquell dia, encara que només va donar temps a fer la meitat del grup. La segona vegada que ho vàrem fer ja va ser més conscient, hi havia més paper i anàvem més en compte.

Les dues vegades els infants varen gaudir molt de l’activitat, va ser molt divertit i una forma diferent de pintar, d’expressar la plàstica. Finalment, cada infant va tenir el seu propi quadre per ficar a la carpeta d’en Joan Miró. 

El nostre projecte...

Dins d’aquesta entrada faré referencia a espai i temps, la millor activitat per explicar dins d’aquest àmbit és en relació al nostre projecte de millora, en relació a l’organització d’espai i temps.

Aquesta pràctica educativa va sorgir de l’equip docent, ja que volien implantar els tallers intracicle de cara al curs 2015/16. 

Primer de tot vàrem haver de demanar a les mestres quins eren els espais que quedaven buits i quin estaven sent inutilitzats, els espais triats varen ser les dues aules de cinc anys, una aula de tres anys, les pistes exteriors, l’entrada de quatre i tres anys, l’espai que hi ha baix l’escala i l’aula de psicomotricitat.  A més, també vàrem decidir com distribuir els diferents espais dins d’un taller.

Una vegada que això ho teníem clar, vàrem de demanar els horaris de tots els mestres que anaven a participar en els tallers. Havíem de coordinar a les vuit mestres d’educació infantil, als mestres especialistes com el d’anglès, la mestra de religió, entre altres.  També vàrem decidir la durada de cada activitat dins del taller.

Va ser una feina molt costosa, però vàrem sentir-nos molt bé amb nosaltres mateixes ja que ho vàrem aconseguir amb molt d’èxit. Ha set un treball col·laboratiu ja que ens hem hagut de coordinar totes nosaltres amb les mestres d’Educació Infantil, entre altres.  Ha estat un treball molt profitós perquè hem pogut tenir diferents punts de vista, però hem sabut com solucionar-ho i dur-ho endavant. 

Claustres d'avaluació

Una vegada que ja ha acabat el segon trimestre, totes les avaluacions estan fetes i notes entregades a les famílies, es varen realitzar tres claustres dedicats a avaluar com havia anat el segon trimestre. 

Dir que encara que els encarregats de comunicar les juntes d’avaluació eren els coordinadors, si hi havia algun mestre o alguna mestra que volia recalcar alguna cosa ho va fer amb total normalitat.

Una vegada que ja s’havia explicat el que pertocava, varen començar a fer diversos plantejaments de cara al futur, és a dir, propostes pel curs 2015/2016, una d’aquestes va ser la utilització dels projectes com una metodologia única, però molts de mestres varen objectar a aquesta metodologia com única i varen proposar fer-la d’una manera mixta. D’aquesta forma s’utilitzaria la manera més tradicional i els projectes d’una forma conjunta. 

Una vegada que ja s’havia explicat el que pertocava, varen començar a fer diversos plantejaments de cara al futur, és a dir, propostes pel curs 2015/2016, una d’aquestes va ser la utilització dels projectes com una metodologia única, però molts de mestres varen objectar a aquesta metodologia com única i varen proposar fer-la d’una manera mixta. 

D’aquesta forma s’utilitzaria la manera més tradicional i els projectes d’una forma conjunta. Altre tema del qual es va parlar es el fet de enviar massa deures a casa, molts de mestres varen estar d’acord en el fet de no enviar tants de deures ja que pensaven els deures són per fer a la classe i si no s’acaben si que es poden acabar a casa. 

Per acabar, dir que els claustres han set molt profitosos ja que he pogut veure com s’organitza tot l’equip del centre, és a dir, el claustre al conjunt. He pogut treballar l’actitud ètica docent ja que m’ha fet reflexionar sobre tot el que es fa al centre, com s’ha de fer i com fer-ho en un futur.  

Com es relaxen els Dofins?

Bon dia a tots i totes, una de les rutines que ja us he explicat és l’assemblea, avui vull fer referència a l’hora de relaxació, Aquesta rutina es realitza en tornar del pati on tots els alumnes es relaxen. Es un moment per tornar a la calma. Ho explicaré d’una manera detallada:

Primer de tot els infants arriben a la classe en una fila tots ben agafats, on al davant va na Rosa i na Mari Carmen i jo solem anar al darrera. Una vegada que ja estem a la classe tots ells s’asseuen a la seva cadira per beure aigua. Si hi ha algun d’ells que porta arena a les sabates acudeix a la zona on estan les papereres per llevar-se-la.

Quan ja estan tots asseguts, l’encarregat del dia és el primer en rentar-se les mans per  a poder realitzar un petit massatge als seus companys amb el compàs de la musica de relaxació. Una vegada que ja ha començat el massatges una de nosaltres tres va cridant als infants per taula per a rentar-se les mans; mentre tant el massatge continua amb les altres taules. Quan una taula ja s’ha rentat les mans, es crida a l’altra taula fins a que els tres grups de taules s’hagin rentat a la perfecció.

Una vegada que ja tots s’han rentat el protagonista de la setmana segueix fent el massatge als seus companys, és en aquest moment quan nosaltres tres també realitzem massatges als infants, sempre amb la condició que estiguin tranquils.