La psicomotricitat a la classe dels dofins

Molt bona tarda! Avui voldria explicar-vos com es du a terme una sessió de psicomotricitat a la classe dels dofins. Per començar dir que ells acudeixen a la sala de psicomotricitat els dimarts després del patí. L’encarregada de la sessió és na Mari Carmen la professora de suport.

Els infants arriben a la sala de psicomotricitat, es lleven les jaquetes i beuen aigua. Una vegada que això ja està llest comencen a llevar-se les sabates i es posen els calcetins antilliscants. Quan ja tots els tenen ben posats acudeixen als matallassets fent un cercle, això ho fan per començar amb una conversa recordant les normes que tenen dins d’aquest moment. Quan ja s’han recordat totes les normes comencen a fer una fila paral·lela a la torre de seguretat. En aquest moment na Mari Carmen ha de contar fins a tres per a què ells comencin a córrer per tirar la torre, la professora aprofita aquest moment per jugar amb ells i conta 1, 2 i 4 i els infants diuen “Noooo...” i així successivament diverses vegades, d’aquesta forma crea més expectació.

Després els infants juguen de forma lliure per tota la sala, per damunt els matalassos, amb pilotes, llits elàstic, amb teles per disfressar-se... Quan ja han passat uns 45 minuts na Mari Carmen xiula tres vegades el xiulet i els dofins ja saben que han de començar a recollir tots els materials.

Una vegada que està tot recollit per parelles s’estiren damunt dels matallassets per fer un moment de relaxació, hi ha música per calmar, és un moment per relaxar-se i tornar a la calma. Una vegada que ja han passat uns cinc minuts s’aixequen i tornen a fer un cercle tots junts és el moment de parlar com ha anat la sessió, que és el que més els hi ha agradat, el que menys, si hi ha hagut algun conflicte, etc. Finalment na Mari Carmen els hi posa un tatuatge a la mà segons com s’han comportat a la sessió.

De manera reflexiva puc dir que la sessió de psicomotricitat segons el meu punt de vista estan ben encaminades, potser m’agradaria veure unes altres formes de representar la sessió, no només de forma oral que és com ho fan fet aquests dies.

Per acabar puc dir que he treballat la competència d’autoconcepte professional, ja que en estar a les diverses sessions de psicomotricitat vaig adquirint un concepte de com he de fer les sessions en un futur, és a dir, estic enriquint-me professionalment.